BIBLIOTECA DE SANT FRUITÓS DE BAGES

TERTÚLIA, DIJOUS 24 D'OCTUBRE A LES 20:00 H. La terapeuta, de Gaspar Hernández (1971). L’escriptor i periodista Gaspar Hernàndez va publicar l’any 2014 aquesta novel·la que tracta sobre una de les malalties més comuns actualment: l’ansietat. L’Hèctor Amat és un actor que després de presenciar per casualitat l’assassinat d’una noia no recorda què ha passat. Per aquest motiu va a la consulta de la psicòloga Eugènia Llort, i la relació dependent que s’estableix entre ells deriva en l’enamorament de l’Hèctor. Els temes de la novel·la giren al voltant de la forma de viure actual i el problemes psicològics que comporta: la por al futur, la cerca del perfeccionisme, la influència de les noves tecnologies en la formar de comunicar-se, la desconnexió de la realitat... Aquest mes d'octubre des de la biblioteca estem participant de forma conjunta amb les biblioteques del Bages-Berguedà-Moianès en donar rellevància a la celebració del Dia de la Salut Mental, per aquest motiu to...

TERTÚLIA, DIJOUS 17 D'OCTUBRE A LES 19:30 H. Centauros del desierto (“The searchers”) 1956, director John Ford (1895-1973). John Ford va realitzar més de cent pel·lícules en el seus cinquanta anys de carrera. Entre elles molts westerns i dins d’aquests un dels més coneguts és Centauros del desierto , realitzat l’any 1956 i basat en la novel·la Searchers publicada per Alan Le May dos anys abans. El soldat confederat Ethan Edwards torna a casa finalitzada la guerra de Secessió i després d’haver participat en conflictes a Mèxic. Molt poc temps després, un grup d’indis comanxes assassina la seva família i ell decideix perseguir-los per tal de venjar-se i també per buscar la seva neboda petita Debbie, l’única supervivent de l’assalt. Trobem a la pel·lícula: el racisme propi de l’època cap a les tribus d’indis, una de les millors interpretacions fetes per l’actor John Wayne i uns recursos cinematogràfics excel·lents que van ser innovadors i van influir en filmacions molt po...

TERTÚLIA, DIJOUS 10 D'OCTUBRE A LES 19:30 H. Luces de bohemia , de Ramón María del Valle-Inclán (1866-1936). Escrita l’any 1920 i publicada l’any 1924, aquesta obra no va ser representada fins l’any 1963 a París i finalment a València l’any 1970. Tot i que actualment és una obra essencial per al teatre mundial i que també és una de les obres de teatre més conegudes de Valle-Inclán, en el seu temps va ser difícil d'entendre, a mb ella es va iniciar un nou gènere teatral anomenat esperpent, i també complicada de representar per la varietat d'espais i personatges.  El protagonista de l’obra és Max Estrella, un poeta vell, cec i pobre que es troba al final de la seva vida, i que passeja de nit per Madrid acompanyat pel seu amic Don Latino d’Híspalis. En el seu recorregut visiten tavernes, la “Buñolería Modernista”, la presó, el “Ministerio de la Gobernación”, el “Callejón del Gato”... i en aquest itinerari es troben i conversen amb personatges ben peculiars sobre la real...

CRÒNIQUES DE TERESA PÀMIES, amb Q-ars Teatre. DIJOUS 3 D'OCTUBRE, A LES 19:30 H.  La Biblioteca de Sant Fruitós, acollirà l’espectacle Cròniques de Teresa Pàmies . L'espectacle a càrrec de Q-ars Teatre, amb la Tilda Espluga com actriu i l’Anna Güell a la direcció. Aquesta representació concedida per la Generalitat de Catalunya commemora el centenari del naixement de la Teresa Pàmies (Any Pàmies). L’objectiu d’aquesta lectura dramatitzada de cinquanta minuts, és donar a conèixer la vida i l’obra de la Teresa Pàmies escriptora, feminista i activista política. Un viatge apassionant, ple de personatges, d’anècdotes i de records que van marcar la vida de Teresa Pàmies. Basada en fragments de diferents llibres: Quan érem capitans, Testament a Praga, Gent del meu exili: inoblidables, Va ploure tot el dia i alguns articles i entrevistes de l’escriptora. Cliqueu l'enllaç per tenir més informació sobre les activitats que es faran dins 100 anys de naixement de Teresa P...

TERTÚLIA, DIJOUS 26 DE SETEMBRE A LES 20:00 H. Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa (1960). La narració d’aquesta novel·la s’emmarca en la guerra civil d’Angola, un conflicte iniciat l’any 1975 i que va tenir una durada de vint-i-set anys. Els mateixos anys que la protagonista, Ludovica, passa tancada en el pis que comparteix amb la seva germana i el seu cunyat. Ells desapareixen el mateix dia que comença "la revolució" i la Ludo construeix al replà un mur que amaga la porta d'entrada al pis. La Ludo viu, sobreviu i de diferents formes està en contacte amb l’exterior, i sobretot escriu, ho fa sobre papers i al final fins i tot a les parets. Tal i com indica l’autor és clar que es tracta de ficció, tot i que els vint-i-set anys de guerra van ser ben reals i la protagonista també. Ludovica Fernandes va existir, va sobreviure i la seva història vital el va inspirar. L’escriptor angolès José Eduardo Agualusa ens relata la història d’Angola “un país...

TERTÚLIA, DIJOUS 19 DE SETEMBRE A LES 19:30 H. Las uvas de la ira (“The grapes of wrath”), director: John Ford (1895-1973). Aquesta pel·lícula descriu l’emigració de la família Joad, que juntament amb altres milers de persones han d’abandonar les seves terres a Oklahoma i Texas obligats per la sequera i la misèa, i van cap a Califòrnia en un viatge ple de dificultats. Recorreran 1.500 milles per la Ruta 66 per arribar a les noves terres es presenten com la solució però, venint del crac de 1929 i estant als anys 30 durant l’època de la depressió econòmica americana, les noves oportunitats que esperen trobar poc tenen a veure amb la realitat. Els protagonistes de Las uvas de la ira són la família Joad, i entre ells són destacables les interpretacions de Henry Fonda i Jane Darwell, com a mare i fill. En ells està centrada la història i en el seu llarg viatge passaran per la tristesa, la desil·lusió, la humiliació i la presa de consciència. La pel·lícula va obtenir, de les set nomi...

TERTÚLIA, DIJOUS 5 DE SETEMBRE A LES 19:30 H. Espectres : drama de família en tres actes (“Gengangere”), de l’autor noruec Henrik  Ibsen (1828-1906). Ibsen va voler fer una obra que respongués a les crítiques rebudes per Casa de nines , i per això en contraposició a Nora, la protagonista que abandona la seva família, a Espectres l’Elena Alving no abandona el seu espòs, tot i que és un home immoral, i es queda a casa per consell del Pastor Manders, afavorint així una bona imatge davant la societat i complint amb els deures del matrimoni. Però aquesta decisió mostrarà com no es pot sostenir viure en la mentida. Publicada l’any 1881 va ser considerada polèmica pel seu contingut que va en contra dels principis religiosos, els ideals familiars i els prejudicis socials de l’època. Es va prohibir la seva representació a Berlin i fins 15 anys més tard no es va estrenar a Noruega. A Catalunya el teatre d’Ibsen era molt conegut per intel·lectuals i estudiosos i va influenciar en el...