Passa al contingut principal

Entrades

CLUB DE TEATRE

TERTÚLIA, DIJOUS 3 DE DESEMBRE A LES 19:30 H. El temps i els Conway , de J.B. Priestley (1894-1984)   (SESSIÓ VIRTUAL, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca). El novel·lista i dramaturg anglès John Boynton Priestley, més conegut com a J. B. Priestley, va començar a escriure de molt jove, publicant alguns dels seus articles en diaris locals.  Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, es va allistar a l’exèrcit però fou ferit de gravetat en dos ocasions i va tornar al seu país. L’any 1919 comença a estudiar història moderna i ciències polítiques al Trinity Hall de Cambridge, i poc després es va mudar a Londres, on treballa com a escriptor freelance i com a lector per a algunes editorials. Durant la Segona Guerra Mundial fa de locutor a la BBC, on aconsegueix un important índex d’audiència amb els seus discursos de caràcter social, publicats posteriorment.  El seu primer reconeixement a nivell internacional li va arribar l’any 1929 amb la novel·la Els bons companys, a
Entrades recents

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, DIJOUS 26 DE NOVEMBRE A LES 20:00 H. (SESSIÓ VIRTUAL, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca). Jo, robot , d’Isaac Asimov (1920-1992). Enguany es celebra el centenari del naixement d’Isaac Asimov. Escriptor, divulgador científic i un dels principals autors de ciència-ficció del segle XX. Per la seva formació com a químic Asimov va ser professor a la universitat de Boston, però ho va deixar per dedicar-se a escriure. L’obra d’Isaac Asimov és més que prolífica, amb més de 500 llibres publicats. Va començar l’any 1939 a publicar contes de ciència-ficció en revistes especialitzades, és autor de llibres de divulgació científica i també d’obres de ficció literària amb unes cinquanta novel·les, l’èxit i popularitat que va tenir s’explica pel seu equilibri entre coneixements científics i tecnològics, visió de futur i creació literària. L’obra Yo, Robot , editada l’any 1950, és un recull de nou relats. El punt d’unió dels relats és la doctora Susan Calvin, qui e

CLUB DE CINEMA

 TERTÚLIA, dijous 19 de novembre a les 19:30 h. (SESSIÓ VIRTUAL, per participar us podeu posar en contacte amb la biblioteca). Luz que agoniza (Gaslight), director: George Cukor (1899-1983). George Cukor es va formar a Broadway com a director de teatre i l’any 1929 va passar a treballar a Hollywood amb l’inici del cinema sonor. Va ser dialogista i assistent de direcció per a la Paramount Pictures, va canviar després als estudis RKO on va conèixer Katherine Hepburn, la seva actriu preferida amb qui va fer onze de les més de cinquanta pel·lícules que va dirigir. Va treballar diferents gèneres, tot i que va destacar amb la comèdia, i en tots ells és reconegut el seu gran treball dirigint actrius i actors: Katherine Hepburn, Spencer Tracy, Judy Garland, Cary Grant, Greta Garbo, Joan Crawford... i també Ingrid Bergman guanyadora l’any 1945 d’un Oscar per la seva interpretació en la pel·l·lícula Luz que agoniza ( Gaslight ). Luz que agoniza està basada en una obra de teatre de Patrick

CLUB DE TEATRE

  Tertúlia, dijous 5 de novembre a les 19:30 h.   (SESSIÓ VIRTUAL, per participar podeu posar-vos en contacte amb la biblioteca)  Yerma , de Federico García Lorca (1898-1936). Es denomina Generació del 27 al grup de poetes que l’any 1927 van organitzar a Sevilla un homenatge a Luis de Góngora amb motiu de commemorar el 300 aniversari de la seva mort i amb l’objectiu de recuperar aquest autor renovador del llenguatge poètic durant el segle d’or espanyol. El grup de poetes volien incidir en el coneixement de la història de literatura i al mateix temps incorporar les avantguardes artístiques de l’època. Molts d’ells es trobaven a la Residencia de Estudiantes de Madrid, una institució cultural en la què joves autors estaven en contacte amb els principals intel·lectuals del moment: José Ortega Gasset, Ramón Menéndez Pidal, Juan Ramón Jiménez... Formaven part del grup uns vint joves poetes, dels quals van acabar destacant menys de la meitat i entre ells la figura més popular va ser Federic

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 29 d’octubre a les 20:00 h.  El sentit d’un final , de Julian Barnes (1946).  El britànic Julian Barnes és periodista, traductor i sobretot autor d’assaigs, relats i novel·les. Ha estat guardonat amb premis literaris a Europa i Estats Units i actualment és considerat un dels millors escriptors anglesos de les darreres dècades.  A les seves novel·les Julian Barnes tracta temes universals com la poca fiabilitat de la memòria, la força de l’amor o la por a la mort i aconsegueix atreure emocionalment el lector a través d’una escriptura exquisida i intensa.  Julian Bernes va obtenir amb El sentit d’un final el prestigiós Premi Booker l’any 2011. És una novel·la en què es reflexiona sobre la memòria i sobre com el temps transforma els records, de manera que com Barnes afirma: “la memòria és molt propera a la imaginació”.  Sinopsi: Tony Webster i els seus tres amics d’institut van passar l’adolescència junts i també es van continuar relacionant durant els primers anys d’uni

CLUB DE CINEMA

 TERTÚLIA , dijous 15 d’octubre a les 19:30 h. Uno, dos, tres ( One, two, three ) , director: Billy Wilder (1906-2002). Es reconeguda la genial i extensa obra del director, guionista i productor nord-americà d’origen austríac, Billy Wilder. Va aconseguir 6 Oscars i 14 nominacions i es va retirar del cinema l’any 1981, havent dirigit 26 pel·lícules i havent intervingut en més del doble com a guionista i productor. Wilder va cultivar tots els gèneres cinematogràfics tot i que   principalment se’l coneix popularment per les seves comèdies. Billy Wilder va rodar la pel·lícula Uno, dos, tres a Berlin l’any 1961, i de forma inesperada va coincidir amb el temps de la construcció del mur, la nit del dia 12 d’agost, això va dificultar el rodatge de la pel·lícula, que es feia a la zona de la porta de Brandenburg, i es va haver de traslladar a Munich. La greu situació política a la ciutat va provocar que aquesta comèdia, que parodia les relacions est-oest i que al·ludeix al nazisme, no ti

CLUB DE TEATRE

TEATRE, dijous 8 d’octubre a les 19:30 h.  La filla del mar , d’Àngel Guimerà (1845-1924). Àngel Guimerà va ser una figura popular del catalanisme cultural i polític de la Renaixença i va participar i presidir diferents institucions catalanes: Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa, Jocs Florals, Ateneu Barcelonès. Com a poeta i dramaturg Àngel Guimerà ja en vida va aconseguir èxit i reconeixement internacional. El seu teatre va aportar prestigi literari a la tragèdia costumista i popular que hi havia a Catalunya en la segona meitat del segle XIX. En un principi va escriure tragèdia en vers i després va arribar a la seva plenitud amb un teatre que combina trets del realisme i del romanticisme. Les obres d’aquesta etapa són drames realistes que reflecteixen la societat catalana del moment, amb les seves injustícies i conflictes socials; i en la trama presenten uns personatges portats per la passió i el desig. Correspon a aquesta etapa la trilogia que formen els títols:  Maria Ros