TOTS TRES SURTEN PER L’OZAMA, de
Vicenç Riera Llorca (1903-1991).
L’escriptor i periodista català Vicenç Riera
Llorca va viure la Guerra Civil i l’exili. Riera Llorca que tenia formació
autodidacta i va exercir de reporter es va haver d’exiliar a França, la
República Dominicana i Mèxic, allà va exercir de cap de premsa de l’ambaixada
britànica, de traductor i de director de les revistes més importants de
l’exili, entre elles Pont Blau (1952-1963).
Amb ell van col·laborar entre altres: Joan Fuster, Pere Calders o Manuel de
Pedrolo.
En 1946 va publicar a Mèxic la seva novel·la més
coneguda Tots tres surten per l’Ozama.
Va ser la seva primera novel·la i en ella explica la vida de tres exiliats
catalans que van a la República Dominicana. Els tres es troben en una situació
de supervivència tant per la pròpia naturalesa de la illa com per les
condicions socials establertes, així és que desitgen fugir del clima tropical,
del treball a la selva en colònies agrícoles, del caciquisme i d’unes relacions
humanes primàries.
La seva obra de ficció està molt vinculada a la història del seu temps i reflecteix amb claredat la duresa de la vida dels exiliats als països d’acollida. Aquesta novel·la està valorada entre les millors obres de la literatura catalana i compleix el propòsit del seu autor de mostrar-nos el drama que és l’exili.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada