La dolce vita, director: Federico Fellini (1920-1993)
El director de cinema italià Federico Fellini va començar a treballar com a guionista al costat de Roberto Rossellini i Tullio Pinelli i l’any 1950 va iniciar la seva carrera com a director. Després d’algun fracàs inicial va arribar l’èxit amb la pel·lícula Los inútiles, l’any 1953 i a partir d’aquí el reconeixement va ser continuat. Amb La strada, protagonitzada per la seva dona Giulietta Masina, va obtenir el primer Oscar dels 5 que li serien atorgats. Altres pel·lícules destacades són: Las noches de Cabiria, La dolce vita, Fellini 8 y ½, Roma, Amarcord, Ginger y Fred...
El cinema de Fellini està inicialment dins el corrent del Neorealisme italià, amb rodatges en llocs reals i actors no professionals i amb característiques com: simbolisme, crítica social i religiosa, psicoanàlisi, sàtira... Fellini va participar d’aquest cinema que mostra com era la societat italiana després de la Segona Guerra Mundial, però va inferir el seu estil propi amb elements biogràfics i fantasia, una forma de fer cinema única i reconeguda mundialment.
Estrenada l’any 1960 La dolce vita narra la història de Marcello, un periodista de societat que segueix als famosos per locals i restaurants de Roma. Marcello vol ser escriptor, però es deixa portar per “la dolce vita” en la què es troba immers: festes, superficialitat, dones guapes i glamur. I tot succeeix a Roma, escenari d’una societat decadent i hedonista.
Tot i l’escàndol inicial amb què es va rebre la pel·lícula per una part de la societat italiana, de fet a Espanya no es va estrenar fins vint anys més tard, va ser guanyadora de la Palma d’Or al Festival de Cannes, i és considerada una obra mestra de Fellini a més d’una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Un dels molts aspectes que podríem destacar és la meravellosa música de Nino Rota.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada