(SESSIÓ VIRTUAL, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).
El novel·lista i dramaturg anglès John Boynton Priestley, més conegut com a J. B. Priestley, va començar a escriure de molt jove, publicant alguns dels seus articles en diaris locals.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, es va allistar a l’exèrcit però fou ferit de gravetat en dos ocasions i va tornar al seu país. L’any 1919 comença a estudiar història moderna i ciències polítiques al Trinity Hall de Cambridge, i poc després es va mudar a Londres, on treballa com a escriptor freelance i com a lector per a algunes editorials. Durant la Segona Guerra Mundial fa de locutor a la BBC, on aconsegueix un important índex d’audiència amb els seus discursos de caràcter social, publicats posteriorment.
El seu primer reconeixement a nivell internacional li va arribar l’any 1929 amb la novel·la Els bons companys, a la que seguirien èxits teatrals com Truca un inspector o El temps i els Conway.
El temps i els Conway forma part del conjunt d’obres conegudes com a “Time Plays”, juntament amb Tombant Perillós i Això ja ho he viscut. El comú denominador de les tres peces és el temps, i en elles tracta la precognició dels somnis i percepció no lineal del temps, segons les teories de John William Dunne sobre el serialisme.
L’obra es va estrenar a Londres el 26 d’agost de 1937, al Duchess Theater.
Ambientada a Anglaterra l’any 1919, comença amb la celebració del vint-i-unè aniversari d’una de les filles de la família Conway i explica les esperances, projectes i il·lusions de cadascun dels membres de la família, sense imaginar com els haurà canviat la vida divuit anys després.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada