Es denomina Generació del 27 al grup de poetes que
l’any 1927 van organitzar a Sevilla un homenatge a Luis de Góngora amb motiu de
commemorar el 300 aniversari de la seva mort i amb l’objectiu de recuperar
aquest autor renovador del llenguatge poètic durant el segle d’or espanyol. El
grup de poetes volien incidir en el coneixement de la història de literatura i
al mateix temps incorporar les avantguardes artístiques de l’època. Molts
d’ells es trobaven a la Residencia de Estudiantes de Madrid, una institució
cultural en la què joves autors estaven en contacte amb els principals
intel·lectuals del moment: José Ortega Gasset, Ramón Menéndez Pidal, Juan Ramón
Jiménez... Formaven part del grup uns vint joves poetes, dels quals van acabar
destacant menys de la meitat i entre ells la figura més popular va ser Federico
García Lorca.
El poeta i dramaturg andalús Federico García Lorca reflecteix
a la seva obra l’ambient de la societat rural del seu temps i amb la seva
genialitat ens trasllada a un món fascinant ple de lirisme i símbols. Va
produir i adaptar obres de teatre del segle d’or amb la companyia teatral “La
Barraca” i en la seva producció teatral com a autor trobem: farses, comèdies,
tragèdies i drames. Els seus drames rurals poètics van tenir molt èxit i entre
ells està Yerma, estrenada l’any
1934.
Yerma té com a tema central la
infertilitat. Yerma és una noia del camp que es casa amb la finalitat de tenir
un fill, però després de dos anys va perdent l’esperança. La gelosia per les
altres noies que sí tenen fills, la tristesa perquè el seu home no mostra
preocupació per formar una família i l’ambient de poble en el què no tenir
fills és vist quasi com una maledicció són els elements que van pertorbant
Yerma i donen origen a la tragèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada