Àngel Guimerà va ser una figura popular del
catalanisme cultural i polític de la Renaixença i va participar i presidir
diferents institucions catalanes: Assemblea de la Unió Catalanista de
Manresa, Jocs Florals, Ateneu Barcelonès.
Com a poeta i dramaturg Àngel Guimerà ja en vida va aconseguir èxit i reconeixement internacional. El seu teatre va aportar prestigi literari a la tragèdia costumista i popular que hi havia a Catalunya en la segona meitat del segle XIX. En un principi va escriure tragèdia en vers i després va arribar a la seva plenitud amb un teatre que combina trets del realisme i del romanticisme. Les obres d’aquesta etapa són drames realistes que reflecteixen la societat catalana del moment, amb les seves injustícies i conflictes socials; i en la trama presenten uns personatges portats per la passió i el desig. Correspon a aquesta etapa la trilogia que formen els títols: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
La filla del mar,
estrenada al Teatre Romea l’any 1900, explica una història d’amor amb tres
protagonistes: l’Àgata, la Mariona i en Pere Màrtir. Els fets passen en un
poble mariner on l’Àgata havia arribat de petita com a supervivent d’un
naufragi i va ser acollida per la família de la Mariona. En Pere Màrtir és un
“don Juan” que, a partir d’una trama ordida amb la Mariona per dissimular la
relació que hi ha entre ells, fa veure que se sent atret per l’Àgata. Però de
forma no prevista l’amor vertader sorgeix entre ells.
A l’obra trobem més enllà de l’amor i la passió altres
temes que la fan interessant i actual: la hipocresia, l’avarícia, l’exclusió
per ser de diferent origen, la tafaneria, l’enveja, les ganes de venjança...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada