Per necessitat i davant de la situació que ens ha tocat viure hem canviat la forma que tenim de relacionar-nos amb els altres.D'una banda la convivència amb els de dins de casa és a temps complet, compartim hores, moments i espais com ara fa dos mesos no ens hauríem pogut imaginar. I pel que fa a les altres persones del nostre entorn, familiars i amics, amb ells mantenim contacte i compartim estones gràcies a la tecnologia, a través dels telèfons i les xarxes socials.
En aquests moments estem més "connectats" que mai. Però també més que mai ens trobem amb sentiments d'incertesa i aïllament, davant les circumstàncies que estem vivint i pel desconeixement de la "nova normalitat" cap a la què ens dirigim.
Amb la gran sensibilitat emocional d'aquestes setmanes vam rebre i vam compartir, al whatsapp dels grups del club de lectura de la biblioteca, un preciós vídeo sobre el pintor nord-americà Edward Hopper (1882-1967), el pintor de la solitud.
Amb la gran sensibilitat emocional d'aquestes setmanes vam rebre i vam compartir, al whatsapp dels grups del club de lectura de la biblioteca, un preciós vídeo sobre el pintor nord-americà Edward Hopper (1882-1967), el pintor de la solitud.
Hopper va plasmar a les seves obres la societat moderna d'Estats Units i ho va fer amb un estil realista molt personal. Tot i que també va pintar paisatges i marines, és un artista conegut per les seves representacions de la vida urbana. Els personatges dels seus quadres, principalment dones, viuen en solitud inclús quan es troben acompanyats, els espais són interiors i tan poden ser públics com privats, el tractament que el pintor fa de la llum és magnífic. En definitiva l'artista realitza una pintura intimista que per la seva càrrega psicològica atreu amb força l'espectador.
No és casualitat que els seus quadres servissin d'inspiració a grans creadors, com Alfred Hitchcock que va fer la casa de Psicosi com una rèplica del quadre La casa a la vora de la via del tren (1925). I tampoc ho és que molts escriptors i editorials utilitzin les seves obres per a reproduir-les a les portades dels seus llibres, aquí teniu una mostra en la que podeu veure alguns, i per exemple ens trobem que Joël Dicker ha utilitzat obres del pintor en les portades dels seus darrers 3 llibres.
No és casualitat que els seus quadres servissin d'inspiració a grans creadors, com Alfred Hitchcock que va fer la casa de Psicosi com una rèplica del quadre La casa a la vora de la via del tren (1925). I tampoc ho és que molts escriptors i editorials utilitzin les seves obres per a reproduir-les a les portades dels seus llibres, aquí teniu una mostra en la que podeu veure alguns, i per exemple ens trobem que Joël Dicker ha utilitzat obres del pintor en les portades dels seus darrers 3 llibres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada