El
dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906) va renovar el teatre europeu del seu
temps transformant-lo en un instrument de denúncia social i de coneixement dels
valors humans. Després de l’èxit aconseguit amb Casa de nines i més tard amb Un
enemic del poble, l’autor publica l’any 1884 L’ànec salvatge una nova obra en la què tracta sobre el conflicte
entre la veritat i la mentida. No sembla qüestionable el bon fer de la veritat
davant la mentida, però Ibsen en aquesta obra presenta com l’empeny sense
límits per evitar la hipocresia pot arribar a comportar greus conseqüències.
Quan
Gregorio Werle decideix descobrir la història oculta del seu pare en relació a
la família d’Hjalmar Ekdal. Ell no és conscient del desenllaç que la seva
postura pot tenir i tampoc pren en consideració el fet que potser els altres
poden viure feliços sense més necessitat que tenir un cert grau de
tranquil·litat, de manera que quan té lloc el desenllaç tampoc se sent
culpable. L’obra permet diferents interpretacions i el simbolisme en ella és un
factor rellevant a través de la figura d’un ànec salvatge que viu a la casa.
Tertúlia, dimecres 24 d'octubre a les 19:30 h.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada