El director de cinema italià Vittorio de Sica (1901-1970) tenia entre les seves produccions una de preferida, i
aquesta és Umberto D. La pel·lícula explica la història d’Umberto Doménico
Ferrari, un jubilat a qui la pensió li arriba per ben poc i que només es
relaciona amb el seu gosset, Flike, i amb una noia que treballa a la pensió on
ell viu, Maria.
Aquesta pel·lícula feta l’any 1952 no va ser gaire ben rebuda
per la societat italiana perquè es trobaven en un moment d’inici de recuperació
econòmica, després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial i de les pròpies
tensions internes del país, i volien oblidar les conseqüències de tot plegat.
Però la pel·lícula narra amb emotivitat una situació personal, la d’un jubilat
que no té forces per sortir d’una situació de vulnerabilitat, feblesa i solitud.
Per la seva temàtica social, tot i els anys que han passat, aquesta pel·lícula es pot
perfectament traslladar al moment actual.
Tertúlia, dijous 15 de març a les 19:30 h.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada