Passa al contingut principal

ESTEM LLEGINT...

George Bernard Shaw (1856-1950), escriptor irlandès conegut principalment com a dramaturg i Premi Nobel de Literatura l'any 1925, va estrenar l'obra de teatre Pigmalió l'any 1913. 
Sobre aquesta obra s'han fet moltes adaptacions, potser la més coneguda és la pel·lícula que l'any 1964 va dirigir George Cukor, My Fair Lady, i nosaltres recordem l'adaptació que l'any 1997 va fer Dagoll Dagom i va protagonitzar l'actriu Lloll Bertran. 
L'obra narra la història de Rosita Fernandes, una noia inculta i amb un llenguatge precari, qui per aconseguir millor treball com a florista, demana ajuda al senyor Jordana, professor de fonètica. Així és com el professor fa una aposta sobre la seva pròpia habilitat per aconseguir transformar la Rosita en una noia que en poc temps semblarà que pertany a l'alta societat. Basada en la llegenda de Pigmalió, el rei que va crear l'estàtua perfecta i se'n va enamorar, l'obra de Bernard Shaw ens mostra la transformació de la protagonista i també fa una denúncia d'una societat superficial en què les aparences són molt importants.


Tertúlia dijous 11 de maig a les 19:30 h.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 22 de desembre a les 19:30 h. LA BALLARINA , d’Õgai Mori (1862-1922) Õgai Mori va ser metge militar i va aconseguir un alt càrrec en la burocràcia del seu país però a més també és una de les principals figures de la literatura japonesa. Mori va ser escriptor, traductor d’obres europees i crític literari. Va ser autor de novel·les, relats, biografies, llibres d’història, assajos i també va fundar diverses revistes. En el conjunt de la seva obra transcendeix la seva àmplia cultura tant en l’àmbit del seu propi país i de Xina com d’Occident. La Ballarina és una de les seves novel·les més destacades. Quan tenia 22 anys Mori va fer una estada de quatre anys a Alemanya per estudiar, allà va conèixer la literatura europea i la seva influència es reflecteix en aquesta novel·la. Editada l’any 1890 la novel·la forma part d’una trilogia que té com a protagonista Elise, una ballarina alemanya que és molt pobra i s’enamora de Õta Toyotarõ, un estudiant japonès que viatja a Ber

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 25 de febrer a les 20:00 h.  (Sessió virtual, per a participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca). Jo soc aquell que va matar Franco , de Joan-Lluís Lluís (1963). Nascut a Perpinyà i havent estudiat en francès fins a llicenciar-se en Història de l’Art a la Universitat de Montpeller, Joan-Lluís Lluís és un escriptor català que ha intervingut en diferents iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. És autor de narrativa, assaigs, crítica literària, traductor i col·laborador en mitjans de comunicació, a més de creador de cançons per a diferents grups musicals.  Va començar a escriure novel·la l’any 1993 amb Els ulls de sorra , i a partir d’aquí ha seguit una trajectòria amb registres variats i en la qual ha anat obtenint diferents premis, entre les seves obres destaquem: Aiguafang (Premi de la Crítica Serra d’Or), Vagons robats, El dia de l’ós (Premi Crexell), El crim de l’escriptor cansat, Xocolata desfeta, Les cròniques del

CLUB DE CINEMA

TERTÚLIA, dijous 14 de gener a les 19:30 h. (Sessió virtual, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).  Blade Runner , director: Ridley Scott (1937). El director i productor de cinema anglès Ridley Scott va començar professionalment treballant en televisió i publicitat. L’any 1977 dirigeix la seva primera pel·lícula, Los duelistas, i després fa dues pel·lícules de ciència-ficció que són emblemàtiques en el seu gènere: Alien, el octavo pasajero (1979) i Blade Runner (1982). A partir d’aquí i al llarg de la seva carrera, amb més de vint títols, ha demostrat una gran capacitat per realitzar pel·lícules de les més diverses temàtiques i gèneres i entre elles destaquen: Thelma y Louise , Gladiator, Black Hawk derribado, Robin Hood, Marte...   Blade Runner està ambientada a la ciutat de Los Angeles l’any 2019. L’empresa Tyrell Corporation crea els androides Nexus 6, d’aspecte humà però més forts i àgils, aquests robots treballen a les colònies exteriors de la Terra i són a