Irène Némirovsky (Kiev 1903 - Auschwitz 1942) és l'autora de la novel·la que estem llegint. Considerada actualment com una de les millors escriptores en llengua francesa va ser una persona amb una vida marcada des de la infantessa pels viatges dins Europa fugint d'un destí tràgic que finalment la va atrapar. La seva vida és digna de novel·la i de fet moltes de les seves obres tenen trets autobiogràfics, com és el cas de Vi de solitud, publicada l'any 1935, en què el recorregut de la família protagonista és el mateix que el de la pròpia autora i les difícils relacions amb la seva mare l'eix vertebrador.
Magnífica novel·la que podrem comentar
Dijous 30 de maig a les 20:30 h
Fragment:
"Ja no sóc jo que la necessito a ella, jo ja no necessito que m'acotxin, m'abracin... M'he fet gran, vella... Que vell es pot ser a dotze anys...> Bruscament se sentia àvida de solitud, d'una solitud total, de silenci, d'una malenconia amarga per impregnar-se'n l'ànima fins a saturar-la d'odi i de tristor"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada