El perro del hortelano, de Félix Lope de Vega Carpio (1562-1635).
Lope de Vega és un dels principals poetes i dramaturgs del Segle d’Or espanyol.
Va estudiar a la universitat de Salamanca i a la d’Alcalà, va participar en l’Armada Invencible però també va provar el sacerdoci, es va casar diverses vegades i va tenir amants. La seva intensa vida i el seu talent precoç es reflecteixen en la seva obra de manera que va ser un autor molt prolífic del qual es conserven unes quatre-centes obres, de les mil cinc-centes que va escriure. El seu teatre dinàmic, de llenguatge líric, barreja de comèdia i drama i amb temàtiques que interessaven al poble, va tenir molt èxit. Va renovar el teatre clàssic trencant la unitat d’acció, de temps i d’espai i va exposar les seves tècniques a Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo (1609).
L’any 1618, en plena maduresa creativa, publica El perro del hortelano, una de les conegudes com a “comèdies palatines”. El títol prové de l’expressió castellana “ser cómo el perro del hortelano, que ni come las berzas ni las deja comer”, i és un títol molt adequat perquè aquesta és la manera de fer de la comtessa de Belfor, Diana, que s’enamora del seu secretari, Teodoro, però té dubtes entre acceptar els seus sentiments o actuar de forma convenient davant la diferent posició social que hi ha entre ells. Les coses s’acaben d’embolicar perquè Diana, per gelosia, tampoc deixa que Teodoro es casi amb la seva dama de companyia, Marcela.
Sobre aquesta famosa comèdia es va fer l’any 1996 una pel·lícula dirigida per Pilar Miró. Aquesta magnífica adaptació de l’obra va obtenir 7 Premis Goya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada