TERTÚLIA, DIJOUS 17 DE DESEMBRE A LES 20:00 H. (Sessió virtual, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).
No i jo, de Delphine de Vigan (1966).
L’escriptora francesa Delphine Vigan va
estudiar al Centre d’Esudis Literaris i Científcs Aplicats (CELSA) i va
treballar en una empresa d’enquestes d’opinió abans de dedicar-se a la
literatura.
L’any 2001 va començar a escriure la
seva primer novel·la, Dies de fam, amb
el pseudònim Lou Delvig i inspirant-se en la seva pròpia vida i els seus
problemes amb l’anorexia. L’any 2007, amb la seva quarta novel·la: No i
jo, es va donar a conèixer i
a partir d’aquí s’ha anat confirmant com una de les més destacades autores
franceses actuals. Amb les seves obres: Les
hores subterrànies, Res no s’oposa a la nit, Basat en una història real...;
ha aconseguit diferents premis i guardons: Rotary, Llibreters francesos, Madame
Figaro, FNAC, Renaudot... El seu ressó internacional ha comportat que les seves
novel·les es tradueixin a vint idiomes.
Delphine de Vigan narra històries
dures i incòmodes, però ho fa lluny del melodrama. Els vincles familiars,
l’amistat, la fragilitat, el creixement personal... són temes que trobem en les
seves novel·les, i que estan explicats d’una forma senzilla, directa i al
mateix temps profunda.
No i jo té dues protagonistes: Lou i Nolwenn. La Lou té tretze anys, és superdotada i tímida. Quan la Lou va a l’estació d’Austerlitz per a fer un treball de recerca sobre els sense sostre coneix la Nolwenn, una noia de divuit anys rebel i solitària que viu entre el carrer i albergs. A la vida de totes dues noies es presenta una inesperada oportunitat de canvi i creixement personal.
Comentaris
Publica un comentari