Passa al contingut principal

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, DIJOUS 26 DE NOVEMBRE A LES 20:00 H.

(SESSIÓ VIRTUAL, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).

Jo, robot, d’Isaac Asimov (1920-1992).

Enguany es celebra el centenari del naixement d’Isaac Asimov. Escriptor, divulgador científic i un dels principals autors de ciència-ficció del segle XX.

Per la seva formació com a químic Asimov va ser professor a la universitat de Boston, però ho va deixar per dedicar-se a escriure. L’obra d’Isaac Asimov és més que prolífica, amb més de 500 llibres publicats. Va començar l’any 1939 a publicar contes de ciència-ficció en revistes especialitzades, és autor de llibres de divulgació científica i també d’obres de ficció literària amb unes cinquanta novel·les, l’èxit i popularitat que va tenir s’explica pel seu equilibri entre coneixements científics i tecnològics, visió de futur i creació literària.

L’obra Yo, Robot, editada l’any 1950, és un recull de nou relats. El punt d’unió dels relats és la doctora Susan Calvin, qui explica la història a un reporter. En aquest llibre ja apareixen les tres lleis de la robòtica fixades per Asimov, la primera de les quals és: "Un robot no podrà causar mai dany a un ésser humà, o, per inacció seva, deixar que li passi res de dolent." Els robots evolucionen i la moral mou els seus actes, però als homes, amb el seu egoisme i ambició, no els és fàcil acceptar-los i conviure amb ells. 

També aquest any es commemora el centenari del naixement de Ray Bradbury i amb motiu d'aquestes efemèrides a la Biblioteca virtual trobareu una interessant exposició virtual sobre ciència ficció: "100 anys de ciència-ficció".

I a la Biblioteca de Sant Fruitós hem preparat una mostra sobre la figura d'Asimov. Veniu a veure-la!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 22 de desembre a les 19:30 h. LA BALLARINA , d’Õgai Mori (1862-1922) Õgai Mori va ser metge militar i va aconseguir un alt càrrec en la burocràcia del seu país però a més també és una de les principals figures de la literatura japonesa. Mori va ser escriptor, traductor d’obres europees i crític literari. Va ser autor de novel·les, relats, biografies, llibres d’història, assajos i també va fundar diverses revistes. En el conjunt de la seva obra transcendeix la seva àmplia cultura tant en l’àmbit del seu propi país i de Xina com d’Occident. La Ballarina és una de les seves novel·les més destacades. Quan tenia 22 anys Mori va fer una estada de quatre anys a Alemanya per estudiar, allà va conèixer la literatura europea i la seva influència es reflecteix en aquesta novel·la. Editada l’any 1890 la novel·la forma part d’una trilogia que té com a protagonista Elise, una ballarina alemanya que és molt pobra i s’enamora de Õta Toyotarõ, un estudiant japonès que viatja a Ber

CLUB DE CINEMA

TERTÚLIA, dijous 14 de gener a les 19:30 h. (Sessió virtual, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).  Blade Runner , director: Ridley Scott (1937). El director i productor de cinema anglès Ridley Scott va començar professionalment treballant en televisió i publicitat. L’any 1977 dirigeix la seva primera pel·lícula, Los duelistas, i després fa dues pel·lícules de ciència-ficció que són emblemàtiques en el seu gènere: Alien, el octavo pasajero (1979) i Blade Runner (1982). A partir d’aquí i al llarg de la seva carrera, amb més de vint títols, ha demostrat una gran capacitat per realitzar pel·lícules de les més diverses temàtiques i gèneres i entre elles destaquen: Thelma y Louise , Gladiator, Black Hawk derribado, Robin Hood, Marte...   Blade Runner està ambientada a la ciutat de Los Angeles l’any 2019. L’empresa Tyrell Corporation crea els androides Nexus 6, d’aspecte humà però més forts i àgils, aquests robots treballen a les colònies exteriors de la Terra i són a

CLUB DE CINEMA

TERTÚLIA, dijous 15 de setembre a les 19:30 h. CARA DE ÁNGEL (Angel Face), director: Otto Preminger (1905-1986). Otto Ludwig Preminger va ser un dramaturg i director de cinema estatunidenc d'origen jueu-austríac. Llicenciat en Dret, l'any 1924 va col·laborar amb la companyia de Max Reinhardt, començant a dirigir cinema i destacant aviat en el gènere del cinema negre amb pel·lícules com Laura (1944), Fallen Angel (1945), A Royal Scandal (1945) o L’home del braç d’or (1955). Preminger va ser un dels primers directors de cinema que va trencar la censura als Estats Units. Cara de Ángel , realitzada l'any 1952, narra la història d'en Frank Jessup, un conductor d'ambulàncies amb parella formal. En Frank coneixerà a una jove rica que el seduirà i li oferirà un treball de xofer a la seva mansió així com promeses de futur, tot provocant la ruptura amb la seva parella. A poc a poc començarà a prendre consciència de la gravetat de la situació. La pel·lícula ha estat