Passa al contingut principal

CLUB DE CINEMA

El director francès Fançois Truffaut (1932-1984) va ser el creador del terme Nouvelle Vague, un moviment cinematogràfic que va sorgir a França a finals dels anys 50 del segle passat. L'any 1959 va dirigir la seva primera pel·lícula Les quatre cents coups / Los cuatrocientos golpes, un dels films més representatius de la Nouvelle Vague. 
El moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague va ser una reacció contra les limitacions creatives del cine del moment i a favor de l'experimentació tècnica i la llibertat narrativa.



El film Les quatre cents coups té molts trets autobiogràfics del director i narra la vida d'Antoine Doinel, un adolescent que no té gaire bona relació amb els pares i que es dedica a fer malifetes, petits robatoris... accions sense massa importància però que es complicaran i el portaran a un centre de menors. Un relat del pas per una adolescència conflictiva però al mateix temps plena de somnis.


Tertúlia dijous 15 de febrer, a les 19:30 h.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 22 de desembre a les 19:30 h. LA BALLARINA , d’Õgai Mori (1862-1922) Õgai Mori va ser metge militar i va aconseguir un alt càrrec en la burocràcia del seu país però a més també és una de les principals figures de la literatura japonesa. Mori va ser escriptor, traductor d’obres europees i crític literari. Va ser autor de novel·les, relats, biografies, llibres d’història, assajos i també va fundar diverses revistes. En el conjunt de la seva obra transcendeix la seva àmplia cultura tant en l’àmbit del seu propi país i de Xina com d’Occident. La Ballarina és una de les seves novel·les més destacades. Quan tenia 22 anys Mori va fer una estada de quatre anys a Alemanya per estudiar, allà va conèixer la literatura europea i la seva influència es reflecteix en aquesta novel·la. Editada l’any 1890 la novel·la forma part d’una trilogia que té com a protagonista Elise, una ballarina alemanya que és molt pobra i s’enamora de Õta Toyotarõ, un estudiant japonès que viatja a Ber

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 25 de febrer a les 20:00 h.  (Sessió virtual, per a participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca). Jo soc aquell que va matar Franco , de Joan-Lluís Lluís (1963). Nascut a Perpinyà i havent estudiat en francès fins a llicenciar-se en Història de l’Art a la Universitat de Montpeller, Joan-Lluís Lluís és un escriptor català que ha intervingut en diferents iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. És autor de narrativa, assaigs, crítica literària, traductor i col·laborador en mitjans de comunicació, a més de creador de cançons per a diferents grups musicals.  Va començar a escriure novel·la l’any 1993 amb Els ulls de sorra , i a partir d’aquí ha seguit una trajectòria amb registres variats i en la qual ha anat obtenint diferents premis, entre les seves obres destaquem: Aiguafang (Premi de la Crítica Serra d’Or), Vagons robats, El dia de l’ós (Premi Crexell), El crim de l’escriptor cansat, Xocolata desfeta, Les cròniques del

CLUB DE CINEMA

TERTÚLIA, dijous 14 de gener a les 19:30 h. (Sessió virtual, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).  Blade Runner , director: Ridley Scott (1937). El director i productor de cinema anglès Ridley Scott va començar professionalment treballant en televisió i publicitat. L’any 1977 dirigeix la seva primera pel·lícula, Los duelistas, i després fa dues pel·lícules de ciència-ficció que són emblemàtiques en el seu gènere: Alien, el octavo pasajero (1979) i Blade Runner (1982). A partir d’aquí i al llarg de la seva carrera, amb més de vint títols, ha demostrat una gran capacitat per realitzar pel·lícules de les més diverses temàtiques i gèneres i entre elles destaquen: Thelma y Louise , Gladiator, Black Hawk derribado, Robin Hood, Marte...   Blade Runner està ambientada a la ciutat de Los Angeles l’any 2019. L’empresa Tyrell Corporation crea els androides Nexus 6, d’aspecte humà però més forts i àgils, aquests robots treballen a les colònies exteriors de la Terra i són a