Passa al contingut principal

TERTÚLIA AMB...

Pep Puig (Terrassa, 1969), és un escriptor que ha publicat dues novel·les: L'home que torna (2005) i Les llàgrimes de la senyoreta Marta (2007) i també un recull de contes: L'amor de la meva vida de moment (2015). I el passat mes de desembre la seva darrera novel·la, La Vida sense la Sara Amat, va ser la guanyadora del Premi Sant Jordi 2015.

La vida sense la Sara Amat és una interessant novel·la que explica com una nit d'estiu al poble d'Ullastrell desapareix una noia de la colla d'amics quan jugaven a cuca amagar. La noia es diu Sara Amat, té tretze anys i és diferent dels altres nens, intel·ligent i rebel. El noi que en aquell moment parava, i que es diu Pep, recorda aquest fet tres dècades després. És una història que ell sempre ha tingut guardada i que, ara que és pare, vol deixar escrita al seu fill. I és que els deu dies després de la desaparició de la Sara van ser els més importants de la vida del Pep perquè la Sara, de qui ell està enamorat des de l'estiu anterior, s'amaga a l'habitació del Pep. Ell no la trairà, sap que és una desaparició volguda, i tot i que en un principi es troba subjugat i atemorit per la presència de la noia, acaba reaccionant davant la nova situació que se li presenta amb un sentiment de responsabilitat i protecció cap a la seva amiga. El Pep, amb dotze anys, és un magnífic narrador que ens explica els fets que succeeixen i sobretot com aquests fets el porten a la descoberta de la complexitat de la vida i a accelerar el pas de la infantesa a l'adolescència.

Tertúlia amb l'autor

divendres 23 de setembre a les 20:00 h.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CLUB DE NOVEL·LA

  TERTÚLIA, dijous 17 de juny a les 20:00 h.   EL TEMPS DE LES CIRERES , de Montserrat Roig (1946 – 1991). Per celebrar el 75è aniversari del naixement de la periodista i escriptora catalana Montserrat Roig, al club de novel·la llegirem aquest magnífica obra, guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la el 1976. Forma part de la trilogia publicada per l’autora en la dècada dels setanta i que completen Ramona, adéu i L’hora violeta . El personatge protagonista és la Natàlia, que torna a Barcelona després d’haver viscut durant 12 anys a França i Anglaterra. El retrobament amb la seva família burgesa,   la repressió i la crisi de valors marcaran un relat on tots els personatges intenten trobar un sentit a la vida en l’ambient angoixant dels darrers anys del franquisme.

CLUB DE CINEMA

TERTÚLIA, dijous 10 de juny a les 19:30 h. VERANO DEL 42 , director: Robert Mulligan (1925 – 2008). Entre l’extensa i desigual carrera cinematogràfica del director nord-americà Robert Mulligan destaquen tres pel·lícules: Matar a un ruiseñor, El otro i Verano del 42. Basada en les memòries de Herman Raucher, la pel·lícula relata l’estiu que va passar   a l’illa de Nantucket l’any 1945, en plena Segona Guerra Mundial. Durant aquestes darreres vacances, el protagonista va viure una història d’amor amb la Dorothy, una dona casada més gran que ell que va quedar vídua a causa de la guerra. Acompanya a aquest relat nostàlgic una fantàstica banda sonora composta per Michel Legrand, guanyadora d’un Oscar l’any 1972.  

TERTÚLIA AMB...

Aquest proper  dijous 27 de maig a les 20:00 h . acollirem a la biblioteca la visita de l'escriptora  Imma Cortina , autora de la novel·la  La cuinera dels senyors . Imma Cortina és mestra de professió i ha publicat llibres infantils i també obres per adults amb temes sobre educació. En la seva trajectòria com a autora de ficció per a adults forma part de diferents col·lectius: Narradors Centrals, Verum Fictio i Lola Palau, i ha participat amb relats als llibres  Xocolata espessa  i  Dies de roses i vi , aquest darrer editat molt recentment. Ha publicat dues novel·les:  Només ho saben les muntanyes , de l’any 2015 i obra guanyadora del Premi Sebastià Joan Arbó, i  La cuinera dels senyors , de l’any 2019 i obra finalista del Premi Pin i Soler de Narrativa. La cuinera dels senyors  està ambientada a Manresa i s’inspira en la vida de l’àvia de l’autora. L’any 1920 la Maria Dolors arriba a Manresa amb el tren de Lleida. Ha deixat la vida a pagès i entra com a cuinera a un pis de la